Ha traduït autors de tots els gèneres i de totes les èpoques, de Constance de Salm o Honoré de Balzac a Andrea Camileri i Wajdi Mouawad

Nascuda el 1958. Llicenciada en dret, va exercir d’advocat a Figueres abans de deixar aquesta professió per dedicar-se exclusivament a la traducció literària. Ha traduït autors de tots els gèneres i de totes les èpoques, de Constance de Salm o Honoré de Balzac a Andrea Camilleri i Wajdi Mouawad, i ha rebut els premis MOTS PASSANTS de la Universitat Autònoma de Barcelona per la millor traducció publicada el 2009 d’un llibre originalment en francès (El manuscrit trobat a Saragossa, de Ian Potocki) i el VIDAL ALCOVER de l’Ajuntament de Tarragona, pel projecte de La cena delle ceneri, de Giordano Bruno.

En paraules de la traductora:“La traducció, fet i fet, representa una immersió rutinària en el pou, riu, oceà, de les paraules molt més apassionant que l’advocacia. Aquesta passió per les lletres ve de família. El pare era químic de professió i poeta de vocació (va arribar a president de l’IEC). Ordenar i perfilar frases és la meva feina, però la creació original no em diu res i per això la reinterpretació literària, o sigui traslladar una partitura en francès o italià a l’harmonia del català, em sedueix com les veus del mar. En el fons, si em permeteu la metàfora, la traducció té quelcom de sublim i alhora rutinari (a vegades, per desgràcia també ordinari) que en més d’un sentit es pot comparar a la remor de les onades. Potser perquè, des que els humans som al món, les paraules tampoc no cessen mai d’anar i venir, d’evaporar-se i ploure.

Als traductors, en tot cas, la gràcia ens arriba de tant en tant, quan ens toca una partitura magistral, d’un autor amb el qual et fas amic en la distància, a través del laberint de les llengües, que per increïble que sembli en l’essència s’entenen a la perfecció entre elles”.