Eminentment autobiogràfica, aquesta primera novel·la de Louis Calaferte, un gran èxit de l’any 1952, descriu la infantesa de l’autor, la vida d’una colla de joves de famílies molt pobres que viuen en una «zona» abandonada als afores d’una ciutat anònima

Aquí la imaginació no té lloc. Un barri de la perifèria d’una gran ciutat, cabanes, ermots, crits, cops, brutícia, alcohol, sexe, brutalitat, ignorància, perversitat, els jocs cruels d’una joventut indolent… Tot això és real. Com també ho és l’esforç del personatge del mestre d’escola a l’hora de donar-los un tast de dignitat humana i l’ambició per aconseguir-la. «Sóc plenament conscient», va declarar l’autor, «que aquestes pàgines només tenen algun valor per l’emoció que, si assoleixo el meu objectiu, hauria de traspuar de les escenes i dels fets ―tots reals― que hi he descrit».

Anunciada com a reveladora el 1952, Requiem des innocents és la primera novel·la de Calaferte. Té la mateixa força que en el moment de la seva publicació i continua sent una de les proclames revolucionàries més importants contra la misèria i la injustícia del món contemporani. «Sovint els pobres són empesos a lluitar els uns contra els altres», va apuntar Calaferte. «Necessites un adversari contra el qual descarregar la teva fúria, la ràbia que sents pel fet de ser al món i d’haver-t’hi de quedar».

Hi ha personatges i accions que podrien recordar les pel·lícules de Federico Fellini o de Pier Paolo Pasolini. El llibre està considerat un clàssic (avui dia oblidat) de la literatura francesa del segle xx.