Una fantasia satírica ambientada al cel
El llibre del paradís Itzik Manger
El llibre del paradís és una fantasia satírica ambientada al Paradís, una visió humorística de l’altra vida en la qual persisteixen els dolors i les debilitats humanes que ens són familiars. Al llibre se celebra, satiritza i commemora la cultura jiddisch, amb el folklore, la fe, l’estretor de mires i la bellesa que conté. Es va publicar a Varsòvia l’agost de 1939 i gairebé la totalitat de l’edició va ser destruïda per l’exèrcit alemany que va envair Polònia. Només un grapat d’exemplars que s’havien enviat a Amèrica es van salvar.
Anomenat el Shelley de la llengua jiddisch, es va caracteritzar per la seva embriaguesa de talent
Relata la història de Shmuel-Aba, un àngel de dotze anys que viu al cel, però el fan anar a la terra. Normalment, aquells que han de néixer reben un cop de puny al nas just abans de sortir del Paradís, i el cop els fa perdre la memòria. Però Shmuel-Aba aconsegueix evitar el cop i per això es recorda de la seva celestial vida anterior amb tots els detalls. Llavors neix en una família jueva en un poblet jueu, amb una mare que l’adora i un pare piadós. Formen part d’aquest món atemporal que s’havia estès per tot l’est d’Europa.
Les històries de Shmuel-Aba sobre el Paradís formen el nucli de la novel·la. El Paradís apareix reflectit en les experiències d’un parell de nens entremaliats de dotze anys. La gent al Paradís, encara que són immortals i tenen ales, porten unes vides tan plenes de temptacions i penes com els que vivim a la terra. Són àngels, però viuen en una societat que té rígides diferències de classe. Tal com passa entre nosaltres, les seves relacions amoroses són sovint falses i cruels. El cel no és diferent de la terra.
Manger també es declara contra els prejudicis religiosos i les diferències entre religions. A part del paradís jueu, a la novel·la també es diu que hi ha un paradís musulmà i un paradís cristià, les fronteres dels quals estan estrictament vigilades. Manger ho descriu tot amb una ironia mordaç. A la ciutat multiètnica de Czernowitz de l’època de Manger, els diferents grups nacionals i religiosos vivien els uns al costat dels altres, però es relacionaven poc.
Com que tot plegat es veu a través de la mirada càndida de dos nens de dotze anys, la sàtira de Manger és particularment àcida.