En cas d’una apocalipsi...
Ràbia Borislav Pekić
Traducció fragment Pau Sanchis Ferrer
Ràbia és una visió de la fi del món, que en certa manera es correspon amb el que nosaltres, en la nostra vanitat antropocèntrica, n’hem fet. La novel·la descriu una catàstrofe microbiològica, que es produeix a causa d’una recombinació del virus de la ràbia en un laboratori científic. Arrencant als seus personatges la màscara petitburgesa de la compassió, Pekić demostra com les persones són despietades en la seva ràbia, sobretot quan es troben amb problemes greus i miren de salvar la vida. Aquest thriller apocalíptic s’ocupa de la humanitat i de la naturalesa de la nostra civilització. És un drama de ciència ficció amb unes quantes històries paral·leles, situat a l’aeroport londinenc de Heathrow i amb un final catastròfic. Té diferents nivells de lectura, que inclouen un missatge filosòfic i fins i tot un de religiós.
Una ment incisiva i escèptica però enormement creativa com la seva pot, en un període de caos i destrucció com el que envolta la seva Iugoslàvia natal, oferir un salvavides de seny davant de la desesperació.
The Independent
A l’aeroport de Londres-Heathrow hi ha un brot d’hidrofòbia, una epidèmia de ràbia canina, causada per una soca de laboratori o, com diríem avui, per la reprogramació del virus natural de la ràbia, que per la seva evolució clínica seria la malaltia més mortal coneguda per la humanitat, almenys fins al moment. Posen en quarantena l’aeroport i l’aïllen del món, i la guerra contra l’anomenat Rhabdovirus comença. El final ho és tot menys feliç: amb l’objectiu d’evitar que Londres i després la resta del món s’infectin, l’aeroport de Heathrow és cremat i 250.000 persones hi moren. L’únic supervivent és un gos portador de la malaltia. El món no se salva.
Si la nostra única feina en aquesta i en d’altres epidèmies letals fos trobar el remei a la malaltia com a tal, encara podria haver-hi esperança. De remeis, ni que siguin provisionals, sempre se’n troba. L’espècie humana ha sobreviscut fins i tot a la temuda pesta negra, que va aniquilar un terç de la població europea.
La batalla, però, no només es lliura contra la ràbia com a tal. La malaltia provoca una altra mena de ràbia en nosaltres, una ràbia a l’ombra de la qual vivim les nostres vides, sobre la qual llegim, de la qual sentim a parlar i aprenem, la mena de ràbia que hem d’afrontar a les nostres vides i a la nostra història, la ràbia que tots i cada un de nosaltres porta a dins.
Contacte per als drets de traducció:
Liliana i Alexandra Pekić lillypekic@gmail.com
