La conferència del professor Mmaa, pronunciada davant d’un auditori ple de gom a gom, és sobre l’espècie homo sapiens, els seus costums, la seva mentalitat i la seva cultura. Potser la conferència en qüestió no suscitaria gaire interès si no fos pel fet que tant l’orador com el públic són tèrmits i que tota la història transcorre a dins un termiter.

No cal dir que l’intent de comprendre l’ésser humà per mitjà d’uns insectes és molt divertit. Els tèrmits no s’hi veuen, només posseeixen el sentit de l’olfacte, i intenten explicar-ho tot des del punt de vista dels insectes. L’última escena de la novel·la, en la qual descobrim el que els tèrmits cercaven de bon començament i el que els ha passat al niu, deixa un gust d’ironia que acaba impregnant tota la història.

Tot i així, la novel·la ens ofereix moltes altres coses: amb un instint i una perícia sublims, Themerson parodia el llenguatge i els mètodes dels erudits, així com la moral i les maneres del món acadèmic, alhora que proporciona una visió còmica i despietada de les actituds i els criteris filosòfics. Es burla de la religió, del llenguatge, de la raó i de l’erudició, mentre pensadors isòpters amb uns noms sospitosament familiars recorren les pàgines de la novel·la. Qualsevol demostració de pensament dogmàtic o d’estretor de mires queda ridiculitzada, i l’únic camí que l’autor sembla veure amb bons ulls en el terreny de les idees és el pluralisme. No és casualitat, doncs, que Bertrand Russell qualifiqués la novel·la d’un útil evangeli per als escèptics.

Wykład profesora Mmaa forma part de la tradició de la sàtira filosòfica, freqüentada per autors que van des de Voltaire fins a Swift; representa una estranya coincidència de prosa lleugera i alhora molt profunda, i la seva lectura, que es pot fer des de diversos estadis, és un veritable plaer.