Emyr Humphreys, nascut el 1919 a Prestatyn, Gal·les del Nord, és un dels novel·listes gal·lesos més destacats en llengua anglesa. És autor de més de vint novel·les, de diversos reculls de contes, a més a més de poesies i d’obres de no ficció; el poeta R. S. Thomas l’ha qualificat de «l’intèrpret suprem de la vida gal·lesa».

A principis dels anys quaranta, mentre estudiava història a la Universitat de Gal·les, Aberystwyth, s’havia declarat objector de consciència, i per això durant la Segona Guerra Mundial el van fer anar a treballar la terra. Posteriorment el van enviar com a treballador de suport a l’Orient Mitjà i després a Itàlia, on va treballar per a Save the Children. A mitjan de la dècada dels cinquanta, va entrar a la BBC de Gal·les com a productor dramàtic fins que passar a ser professor d’Art Dramàtic a la Universitat de Gal·les, Bangor. El 1972, després de l’èxit extraordinari que tingué com a novel·lista durant la seva joventut, i després d’haver guanyat el premi Somerset Maugham per Hear and forgive (1952) i el premi Hawthornden per A toy epic (1958), la seva novel·la més famosa, escrita en gal·lès i anglès, va dedicar-se a temps complet a la seva una carrera d’escriptor.

La seva obra, que s’ha mantingut sempre fidel al realisme, s’interessa per la bondat i per la consciència social i política. Ha estat descrita com un reflex de les preocupacions apassionades del segle passat per la llibertat, l’autonomia i una afirmació postimperial dels drets humans, mentre explora l’efecte de la globalització en la manera com ens comuniquem. I, tal com deia el Times Literary Supplement, «igual que els modernistes dubtaven de la capacitat del llenguatge per “dir el que vull dir”, Humphreys recontextualitza la preocupació modernista com un aspecte particularment perniciós del materialisme. La cultura de masses és un opiaci contra la qual la veu necessàriament singular de l’escriptor de ficció s’hi ha de continuar (per més que sigui d’una manera turmentada) oposant».