L. Onerva (nascuda Hilja Onerva Lehtinen) (1882-1972) és autora sobretot de poemes, però també va traduir poesia francesa i va escriure contes i novel·les. Les seves obres han estat importants tant per a la literatura en llengua finesa com per l’actitud envers les escriptores de Finlàndia.

Després que la seva mare va ser ingressada en un hospital psiquiàtric, quan Onerva encara era petita, la va criar el seu pare. Al cap de poc, el pare la va enviar a estudiar a la capital, on es va independitzar. Va començar a estudiar estètica i literatura francesa a la Universitat d’Hèlsinki el 1902.

El 1905 Onerva es va casar amb el guardabosc Väinö Streng. El matrimoni va durar poc i es van divorciar el 1908. El gran amor a la vida d’Onerva va ser un poeta de l’època daurada finesa, EinoLeino. Van ser amants i després amics íntims fins que Leino va morir el 1926. Per mitjà de Leino, Onerva va conèixer el compositor Leevi Madetoja, amb qui es va casar el 1918. La parella compartia la passió per la seva tasca artística i també per l’alcohol, una combinació que va portar Onervaa l’hospital psiquiàtric. No va tenir fills.