Louis Calaferte, encara que sembli un autor oblidat fins i tot a França, ocupa un lloc entre els clàssics.

Louis Calaferte va néixer el 1928 a Torí. Va emigrar a França amb els seus pares quan encara era un nen. Va viure a la perifèria de Lió en el si d’una família molt pobra. Va passar la infància en una pobresa i una misèria extremes, circumstància que li va proporcionar el material per a la seva primera novel·la, Requiem des innocents. Calaferte gairebé no anava a l’escola i amb prou feines obria cap llibre. A tretze anys va començar a treballar en una fàbrica. Durant els anys de feina a la fàbrica va descobrir els plaers de la lectura. Els llibres es van convertir en una gran passió de Calaferte, que va continuar sent un lector voraç durant tota la vida. A disset anys va anar a París, on va començar a escriure. Diverses dones el van ajudar econòmicament. Va escriure unes quantes obres de teatre, però la seva eclosió literària va arribar l’any 1952 gràcies a la seva primera novel·la, Requiem des innocents, publicada amb l’ajuda de Joseph Kessel. D’ençà d’aquell moment ja no va deixar d’escriure, sobretot obres autobiogràfiques. Calaferte sempre va ser un outsider de l’escena literària francesa, una figura marginal que va viure sobretot a Lió i després a Dijon ―a la «perifèria» de París, el centre literari de França―. La seva autobiografia, Septentrion, publicada el 1963, va ser prohibida fulminantment (començava amb aquestes paraules: «Al principi hi hagué sexe»); la prohibició va durar fins al 1984. Altres novel·les de Calaferte, com La mécanique des femmes *o *Les mantes religieuses, van ser considerades «literatura eròtica» Calaferte no es definia com un «pornògraf», sinó que s’autoproclamava «pornòcrata».Tot i així, també és un dels pocs escriptors francesos del segle xx que han descrit la vida dels pobres, dels personatges marginals de la societat, i que han abordat els sentiments dels nens, per exemple a Partage des vivants *o a *Portrait de l’enfant. Va rebre el Premi de l’Acadèmia Francesa en dues ocasions i va ser guardonat amb el Gran Premi Nacional de les Lletres Franceses l’any 1992. Va morir el 1994 a Dijon. Li han traduït diverses obres a l’anglès, a l’alemany i a l’italià.